12 de juny de 2017

JORNADES NACIONALS DE DELEGATS DE MISSIONS



El dia 5,6,7 de juny va tenir lloc les jornades Nacionals de Missions
Tots els delegats dels bisbats de Espanya ens varem reunir per fer jornades de formació, d'experiències missioneres i maneres de funcionar a diferents bisbats.
Aquest anys em estudiar  a fons l' Infància Missionera.














 Els delegats de Catalunya varem presentar una ponència


















Varen ser unes jornades molt profitoses



30 de maig de 2017

VIATGE RWANDA

 Des de la delegació de missions s'ha organitzat un viatge a Rwanda.












 Hem estat 11 persones que hi hem  anat , Entre ells el mossen Joan Casas del que ens fa fer unes bones explicacions del País i de la experiència que ell va viure durant  25 anys.



Ha estat un viatge molt profitoses,visitant sobre tot parròquies de les quals tenim relació estreta i de les quals col·laborem amb algun projecte ,
Hem conviscut amb ells les celebracions de la eucaristia ,hem compartit estones de lleure de pregària.
Viatge molt entranyable que segurament no oblidarem.


Esperem cada dos anys poder repetir la experiència , i així poder anar consolidant  la relació que existeix entre les dues diòcesi la Vic i Rwanda.


7 de maig de 2017

VOCACIONS NATIVES

Impulsats per l’Esperit: “Sóc aquí, envieu-me”
Des de fa 54 anys al quart diumenge de Pasqua, diumenge del “Bon Pastor”, s’ha dedicat de manera especial a la Jornada Mundial per les Vocacions. I ara a aquesta intenció se li suma  la Jornada missionera per les Vocacions Natives.
La mirada occidental segmenta la realitat amb la pretensió d’entendre-la. Des de la frontera, des d’allí on l’Esperit de Pentecosta bufa per tal d’arribar a tota raça, llengua i nació, se’ns manifesta el sentit veritable d’aquestes jornades.
L’esperança de nostra Església està posada en aquests llocs fronterers que anomenem de Missió. Destaca l’exemple de la Xina: una església perseguida, a penes sense estructura i una molt minsa jerarquia. Una església podada i esporgada... i mai aniquilada, on s’espera que l’any 2030 hi haurà el major grup de cristians del nostre món.
Ens ha de fer reflexionar com actua l’Esperit en aquests indrets, i ser capaços de llegir els signes dels temps: necessitem vocacions, fermes vocacions cristianes. La queixa per les nostres mancances i la por només ens paralitzen. L’Esperit atorga constantment a la seva Església els dons que li són necessaris, concretats en carismes i ministeris, no com a parcel·les personals de poder, si no al servei de tota l’Església. I és Jesús qui té la iniciativa “no m'heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre” (Jn 15,16).

Ell ens ha escollit a tots, i se’n fia; com li responem? I ens confia d’anar per tot arreu –res ens ha de ser estrany ni aliè a l’evangeli- per tal de donar fruit. Prou de doldre’ns per allò que sentim com a pèrdues, i que potser no són sinó excuses per no respondre. I com a Xina, i altres indrets de frontera, visquem amb plenitud la nostra vocació cristiana i l’Esperit continuarà afavorint-nos amb els seus dons, amb els seus carismes i ministeris en favor de l’Església i de tot el món. Demanem a Déu Pare més vocacions per segar el sembrat i col·laborem amb pregàries i beques en la seva formació.